el simulacre del simulacre, una ficció de la ficció, l'experiència viscuda que no pretén ser un model de ficció, sinó que esdevé ficció – perquè la biografia també és un simulacre. La capitalització i la institucionalització de les nostres vides assetgen el cos que, sovint, significa i/o materialitza cert automatisme davant la voluntat d'explicar-se i, per conseqüència, certa mecanització de l'ètica i l'estètica. És per això que es pretén crear des del no-lloc – així, s'origina l'acció escènica habitant els límits per a transgredir-los. S'estableix una relació entre la desubicació de procedència del subjecte i la desubicació de l'entorn / entre el performer i l'espai on succeix la performance – i es reivindica la desl·localització com a camp de batalla i territori artístic contra qualsevol indici d'emplaçament de la pròpia raó d'ésser en homenatge a totes les desubicades

preparándome para una felación nacionalsocialista

entre lo despreciado y lo desautorizado, escojo la soberbia del Hombre a la ley del Prójimo

J
U
A
N
A
D
O
L
O
R
E
S
M
A
S
S
A
D
I
V
A
P
E
R
A
U
N
M
O
V
I
M
E
N
T
A
S
S
E
M
B
L
E
A
R
I

J
U
A
N
A
D
O
L
O
R
E
S
M
A
S
S
A
D
I
V
A
P
E
R
A
U
N
M
O
V
I
M
E
N
T
A
S
S
E
M
B
L
E
A
R
I

no hay escaparates para el desarraigo

🔥 𝔧 𝔲 𝔞 𝔫 𝔞 𝔡 𝔬 𝔩 𝔬 𝔯 𝔢 𝔰 🔥
* massa diva per a un moviment assembleari *

A través de la descontextualització/deslocalització de les simbologies nacionalistes i els discursos ideològics i la fragmentació contemporània vehiculada a través de l'acció performàtica, música popular andalusa, autotune, Youtube, Marilyn Monroe i la poètica de recriminar-li a Déu que Mamá, el cansancio de todos los pueblos de la tierra habita en ti,
𝔧 𝔲 𝔞 𝔫 𝔞 𝔡 𝔬 𝔩 𝔬 𝔯 𝔢 𝔰 * massa diva per a un moviment assembleari * s'autopresenta com un artefacte crític amb la idea d'estat-nació.

Mitjançant la sexualització d'un cos postadolescent amb cabreig antifeixista que intenta aprendre a manifestar-se caminant amb talons, cantant i ballant davant el mirall de l'habitació dels seus pares, s'exhibeix, des dels andamis, el dolor de l'individu enfront la comunitat – com un desig inevitable de sentir-se desitjada socialment, econòmicament, i culturalment, com una confessió, com una declaració d'amor.

gjhjhjhghjgj

[...]

Es como el principiante que ha aprendido un idioma nuevo:
lo traduce siempre a su idioma nativo, pero sólo se asimila el espíritu
del nuevo idioma y sólo es capaz de expresarse libremente en él
cuando se mueve en su interior sin reminiscencias y olvida en él
su lengua natal»